Economia

Indústria tèxtil

La indústria tèxtil ha sigut la primera font de riquesa d'Alcoi. El primer gremi que es coneix data de 1561. La crisi al sector tèxtil s'ha unit a la pràctica desaparició de les indústries del paper i metal•lúrgiques tradicionals, i ara la ciutat es troba en plena reconversió.
Alcoi i Bocairent són els dos centres tèxtils històrics de la zona. L'eix industrial Alcoi-Ontinyent-Gandia pateix actualment les conseqüències d'una greu crisi per la competència de productes provinents sobretot de la Xina. Actualment els productes no tèxtils tenen un major pes en l'economia alcoiana.

Els altres dos sectors tradicionals són el metal•lúrgic i el paperer, ambdós molt reduïts en comparació als segles XIX i XX.

Indústria del paper i cartó

Va començar la seua producció al segle XIV.  Al segle XIX es va convertir en el centre paperer més important d'Espanya. Aquí es van inventar els llibrets de paper de fumar. I ja al segle XX desapareixen quasi completament de la ciutat.
En l'actualitat s'elaboren envasos de cartó, cons per al textil, paper continu per ordinador, edició de llibres i la impressió d'envasos i etiquetes.

Indústria metal•lúrgica

Es remunta al segle XI, però és en els segles XIX i XX quan prolifera gràcies a la construcció de la maquinària necessària pels sectors tèxtil i paperer. També es fabrica maquinària agrícola, calderes o maquinària per espinyolar l'oliva. En l'actualitat gran part de la producció se centra en petites peces de mobiliari urbà i peces per subministraments industrials.

Actualment el sector químic (cosmètica i articles de neteja), la construcció de vehicles isotèrmics, de maquinària d'embalatge per la indústria alimentària i el sector alimentari així com la indústria auxiliar relativa a les festes de moros i cristians, formen part de l'activitat econòmica alcoiana.